|
Compromís polític, sota l'empremta d'una forta
dosi autobiogràfica, aquesta opera prima d'en Màrius Lleget,
Sovint, per no dir sempre..., s'endinsa en el record, en
el fons de la memòria, i ens porta amb naturalitat —abundant
diàleg, constants i serenes reflexions—, a un entramat d'història
novel·lada.
Germinal, Màrius
i el món que els envolta; Suiram, narrador circumstancial, que
accepta el repte sota la influència d'una misteriosa confident
de Germinal, Vida viscuda, vida somniada comença el seu
discórrer al llarg dels temps... Gènere diferent de narrativa,
ens atrevim a afirmar que estem al davant d'una peça clau d'història
novel·lada «dels temps que ens ha tocat viure»..., això sí, amb
un gran protagonista: «els anònims d'abans d'ahir, d'avui, de
sempre...».
|